Título: Gandia. Arquitectura i urbanisme a la transició
Autor: Peñín, Alberto
Resumen: La transició podem convenir que es produeix des de la mort de Franco (1975) fins l’arrelament de les
institucions democràtiques sobre 1985. Gandia va viure un temps d’una gran efervescència social i
política i de reivindicació de la democràcia. Durant eixe periode, l’arquitectura i l’urbanisme van tindre
característiques diferents. Mentre la primera, renovada i molt depenent de la situació econòmica,
va continuar la forta marxa mampresa des dels 60, especialment a la platja, l’urbanisme municipal se
situa com l’activitat més propera al canvi i les reivindicacions socials: la identitat comarcal i la Mancomunitat de La Safor, la protecció del patrimoni urbà, el paper disciplinari del planejament, la dotació d’equipaments escolars, sanitaris i socials, els primers parcs públics, representaren el canvi d’horitzó desplegat per a aconseguir una millor qualitat de vida i el respecte al passat urbà, singularitzat pel Pla Especial de Reforma i Millora del Medi Urbà sobre la vila i el primer eixample.
