Mostrar el registro sencillo del ítem
dc.contributor.advisor | Gil Igual, Moisés José | es_ES |
dc.contributor.advisor | Zarraga Llorens, Josefa María | es_ES |
dc.contributor.author | Gómez Chávez, Andrés Eduardo | es_ES |
dc.date.accessioned | 2025-01-25T18:56:41Z | |
dc.date.available | 2025-01-25T18:56:41Z | |
dc.date.created | 2024-12-11 | |
dc.date.issued | 2025-01-13 | es_ES |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10251/214020 | |
dc.description.abstract | [ES] La zonificación funcionalista de la ciudad moderna originó el arquetipo paisajístico «playground», confinando el juego urbano a un lugar y tiempo específicos. Durante décadas se dieron desarrollos plásticos de alta calidad lúdica, ejemplos destacados en las propuestas de Noguchi, Van Eyck o Sørensen. Nuevos estándares de seguridad hicieron que en la década de los ochenta se implementara un dispositivo paisajístico caracterizado por una imagen infantilizada. La desactualización de estos artefactos es más visible ahora, al ser carentes de la jugabilidad que se encuentra en el mundo digital donde los avances tecnológicos hacen de los videojuegos una experiencia completamente inmersiva. Nuestra crítica se fundamenta en la contradicción administrativa de querer gamificar sus rutinas y servicios; sin embargo, jugar en el espacio público está restringido mediante protocolos de orden y vigilancia. Al darse cuenta del vacío existente, ciudades como Londres o Barcelona están modificando sus políticas administrativas, intentando usar el juego como catalizador de procesos de regeneración urbana. Nuestra investigación sobre la jugabilidad en los espacios de juego se desarrolló desde cuatro perspectivas interrelacionadas. Inicialmente, entender el juego como un sistema emergente en la realidad de lo «no serio», donde el entorno debe ofrecer ciertos componentes que permitan la aparición de eventos lúdicos, libres y espontáneos. En segundo lugar, analizar las diferentes perspectivas de la jugabilidad para poder ofrecer un marco teórico propio con atributos necesarios para desarrollar espacios de juego híbridos. Por otra parte, reforzar el carácter ambiental y natural de los espacios de juego para migrar de elementos plásticos a entornos más naturales, y así incitar a la exploración y al juego libre, aportando a la resiliencia urbana necesaria para afrontar los efectos del cambio climático. Por último, proponiendo una herramienta de diseño participativo para la creación y construcción de dispositivos lúdico ambientales, que denominamos Micropaisajes para el juego. | es_ES |
dc.description.abstract | [CA] La zonificació funcionalista de la ciutat moderna va originar l'arquetip paisatgístic «playgrounds», confinant el joc urbà a un lloc i un temps específic. Durant dècades es van donar desenvolupaments plàstics d'alta qualitat lúdica, exemples a les propostes de Noguchi, Van Eyck o Sørensen. Nous estàndards de seguretat feren que a la dècada dels huitanta s'implementara un dispositiu paisatgístic caracteritzat per una imatge infantilitzada. La desactualització d'estos artefactes és més visible ara, en ser cuidadors de la jugabilitat que es troba al món digital on els avanços tecnològics fan dels videojocs una experiència completament immersiva. La nostra crítica es fonamenta en la contradicció administrativa de voler gamificar les seues rutines i serveis, però, al mateix temps, jugar a l'espai públic està restringit mitjançant protocols d'ordre i vigilància. Donant-se compte del buit existent, ciutats com Londres o Barcelona es troben girant les seues polítiques administratives intentant fer servir el joc com a catalitzador de processos de regeneració urbana. La nostra investigació sobre la jugabilitat als espais de joc es va desenvolupar des de quatre mirades que es troben interrelacionades. Inicialment, entendre el joc com un sistema emergent en la realitat de l'allò no seriós, per la qual cosa l'entorn ha d'oferir certs components que permeten emergir l'esdeveniment lúdic, lliure i espontani. En segon lloc, analitzar les diferents perspectives de la jugabilitat per poder oferir un marc teòric propi amb atributs necessaris per a desplegar espais de joc híbrids. D'altra banda, reforçar el caràcter ambiental i natural dels espais de joc per migrar elements plàstics a entorns més naturals, i així incitar a l'exploració i al joc lliure, aportant a la resiliència urbana necessària per a afrontar els efectes del canvi climàtic. Per últim, proposem una eina de disseny participatiu per a la creació i construcció de dispositius lúdics ambientals. | es_ES |
dc.description.abstract | [EN] The functionalist zoning of the modern city gave rise to the "playground" landscape archetype, confining urban play to a specific place and time. For decades, there were high-quality, artistic creations, such as the works of Noguchi, Van Eyck or Sørensen. New safety standards in the Eighties gave the playground an infantilized look and feel. The outdated look and feel of these artifacts are even more apparent today, as they lack the gameplay and playability found in the digital world, where technological advances have made videogames a completely immersive experience. Our criticism is based on the administrative contradiction of wanting to gamify routines and services while being restricted to public play spaces by order and surveillance protocols. Realizing the existing void, cities like London or Barcelona are adapting their administrative policies to try to use play as a catalyst for urban regeneration processes. Our research on playability in playing spaces was developed from four interrelated perspectives. Firstly, understanding the game as an emergent system in the reality of the non-serious, for which the environment must offer certain affordances that allow playful, free and spontaneous events to emerge. Secondly, we analyze the different perspectives of gameplay in order to offer our own theoretical framework with the necessary attributes to develop hybrid playing spaces. Thirdly, we reinforce the environmental character of play by recommending a migration away from plastic elements to more natural environments. In this way, we encourage exploration and free play, whilst also contributing to urban resilience to counter the effects of climate change. Finally, we propose a participatory design tool for the creation and construction of natural playing spaces. | es_ES |
dc.format.extent | 486 | es_ES |
dc.language | Español | es_ES |
dc.publisher | Universitat Politècnica de València | es_ES |
dc.rights | Reserva de todos los derechos | es_ES |
dc.subject | Espacio público | es_ES |
dc.subject | Micropaisajes | es_ES |
dc.subject | Arte urbano | es_ES |
dc.subject | Diseño participativo | es_ES |
dc.subject | Juego híbrido | es_ES |
dc.subject | Resiliencia urbana | es_ES |
dc.subject | Gamificación | es_ES |
dc.subject | Renaturalización | es_ES |
dc.subject | Innovación urbana | es_ES |
dc.subject | Jugabilidad | es_ES |
dc.subject | Juego | es_ES |
dc.subject | Playground | es_ES |
dc.subject | Gameplay | es_ES |
dc.subject | Urban innovation | es_ES |
dc.subject | Renaturalization | es_ES |
dc.subject | Gamification | es_ES |
dc.subject | Urban resilience | es_ES |
dc.subject | Hybrid game | es_ES |
dc.subject | Participatory design | es_ES |
dc.subject | Public spaces | es_ES |
dc.subject | Urban art | es_ES |
dc.subject | Game | es_ES |
dc.subject.classification | ESCULTURA | es_ES |
dc.title | Micropaisajes para el juego. Modelos de la jugabilidad en el espacio público y su aplicación práctica en la ciudad de Valencia | es_ES |
dc.type | Tesis doctoral | es_ES |
dc.identifier.doi | 10.4995/Thesis/10251/214020 | es_ES |
dc.rights.accessRights | Abierto | es_ES |
dc.contributor.affiliation | Universitat Politècnica de València. Departamento de Escultura - Departament d'Escultura | es_ES |
dc.description.bibliographicCitation | Gómez Chávez, AE. (2024). Micropaisajes para el juego. Modelos de la jugabilidad en el espacio público y su aplicación práctica en la ciudad de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214020 | es_ES |
dc.description.accrualMethod | TESIS | es_ES |
dc.type.version | info:eu-repo/semantics/acceptedVersion | es_ES |
dc.relation.pasarela | TESIS\12718 | es_ES |
dc.subject.ods | 03.- Garantizar una vida saludable y promover el bienestar para todos y todas en todas las edades | es_ES |
dc.subject.ods | 11.- Conseguir que las ciudades y los asentamientos humanos sean inclusivos, seguros, resilientes y sostenibles | es_ES |
dc.subject.ods | 15.- Proteger, restaurar y promover la utilización sostenible de los ecosistemas terrestres, gestionar de manera sostenible los bosques, combatir la desertificación y detener y revertir la degradación de la tierra, y frenar la pérdida de diversidad biológica | es_ES |