Gobernanza alimentaria y derecho a la alimentación. Una aproximación a la compra pública en la alimentación escolar de El Salvador.
Mostrar el registro completo del ítem
Título: Gobernanza alimentaria y derecho a la alimentación. Una aproximación a la compra pública en la alimentación escolar de El Salvador.
Autor: García García, Lidia
Resumen:
[ES] El objetivo de esta investigación es contribuir al desarrollo de la gobernanza para el derecho a la alimentación, desde una perspectiva de innovación social, a través del análisis de la política de compra pública para la alimentación escolar en El Salvador. A pesar de los esfuerzos académicos por avanzar en esta materia todavía sigue siendo necesario aportar investigaciones empíricas en este campo, ya que se teoriza sobre cómo debería ser la gobernanza alimentaria, en lugar de cómo se implementa en la práctica, especialmente en la escala local y su relación con otras escalas. Se aborda la evolución de los paradigmas de la alimentación: seguridad, soberanía y derecho. Se justifica el derecho a la alimentación como marco de análisis ya que pone en el centro a los titulares de derechos y a los titulares de obligaciones, teniendo en cuenta los principios PANTHER: participación, rendición de cuentas, no discriminación, transparencia, dignidad humana, empoderamiento y estado de derecho. De esta manera, el cumplimiento del derecho a la alimentación de forma plena debe ser saludable, sostenible, equitativo, justo y compartido, que tenga en cuenta el territorio y la interconexión entre territorios, poniendo en el centro del proceso a las personas que experimentan inseguridad alimentaria, a las personas que producen los alimentos, y a las entidades públicas, privadas y sociales que faciliten el entorno para el cumplimiento del derecho. El marco desarrollado en esta tesis sobre la gobernanza para el derecho a la alimentación, por tanto, identifica cinco elementos clave: los actores, las escalas, la fluidez, los principios PANTHER y la sostenibilidad. La innovación social contribuye a la gobernanza para el derecho a la alimentación al facilitar la participación activa de las comunidades en la toma de decisiones sobre sus sistemas alimentarios, promoviendo así el empoderamiento de los titulares de derechos. Se concluye que la compra pública de alimentos a la agricultura familiar de El Salvador para el Programa de Alimentación y Salud Escolar contribuye de manera significativa a garantizar el derecho a la alimentación a través de una gobernanza sólida y una innovación social efectiva. Este programa facilita el acceso a una alimentación saludable y sostenible para niñas y niños, promoviendo la equidad y la justicia entre las personas productoras y las diversas partes interesadas. Este caso muestra que la gobernanza alimentaria, apoyada por la innovación social, es clave para asegurar el derecho a la alimentación de manera efectiva y sostenible.
[CA] L'objectiu d'esta investigació és contribuir al desenvolupament de la governança per al dret a l'alimentació, des d'una perspectiva d'innovació social, a través de l'anàlisi de la política de compra pública per a l'alimentació escolar a El Salvador. Malgrat els esforços acadèmics per avançar en esta matèria encara continua sent necessari aportar investigacions empíriques en aquest camp, ja que es teoritza sobre com hauria de ser la governança alimentària, en lloc de com s'implementa a la pràctica, especialment en l'escala local i la seua relació amb altres escales. S'aborda l'evolució dels paradigmes de l'alimentació: seguretat, sobirania i dret. Es justifica el dret a l'alimentació com a marc d'anàlisi perquè posa en el centre als titulars de drets i als titulars d'obligacions, tenint en compte els principis PANTHER: participació, rendició de comptes, no discriminació, transparència, dignitat humana, apoderament i estat de dret. D'aquesta manera, el compliment del dret a l'alimentació de manera plena ha de ser saludable, sostenible, equitatiu, just i compartit, que tinga en compte el territori i la interconnexió entre territoris, posant en el centre del procés a les persones que experimenten inseguretat alimentària, a les persones que produïxen els aliments, i a les entitats públiques, privades i socials que faciliten l'entorn per al compliment del dret. El marc desenvolupat en esta tesi sobre la governança per al dret a l'alimentació, per tant, identifica cinc elements clau: els actors, les escales, la fluïdesa, els principis PANTHER i la sostenibilitat. La innovació social contribuïx a la governança per al dret a l'alimentació en facilitar la participació activa de les comunitats en la presa de decisions sobre els seus sistemes alimentaris, promovent així l'apoderament dels titulars de drets. Es conclou que la compra pública d'aliments a l'agricultura familiar d'El Salvador per al Programa d'Alimentació i Salut Escolar contribuïx de manera significativa a garantir el dret a l'alimentació a través d'una governança sòlida i una innovació social efectiva. Este programa facilita l'accés a una alimentació saludable i sostenible per a xiquetes i xiquets, promovent l'equitat i la justícia entre les persones productores i les diverses parts interessades. Este cas mostra que la governança alimentària, secundada per la innovació social, és clau per a assegurar el dret a l'alimentació de manera efectiva i sostenible.
[EN] The objective of this research is to contribute to the understanding and development of governance for the right to food from a social innovation perspective through the analysis of the public procurement policy for school feeding in El Salvador. Despite academic efforts to advance this field, there remains a need for empirical research since much of the current literature theorizes about how food governance should be, rather than focusing on how it is implemented in practice, particularly at the local level and in its interaction with other scales The study first examines the evolution of key food paradigms: security, sovereignty, and rights. The right to food is justified as the selected analytical framework due to its identification of actors, mainly classified as rights holders and duty bearers and the delineation of governance-related aspects through the adoption of the PANTHER principles: participation, accountability, non-discrimination, transparency, human dignity, empowerment, and the rule of law. In this way, the full realization of the right to food must include healthy, sustainable, equitable, just, and shared food, as well as consider the territory and the interconnection between territories, placing at the center of the process the people experiencing food insecurity, the people who produce the food, and the public, private, academic and social entities that facilitate the environment for the fulfillment of this right. The framework developed in this thesis on the governance of the right to food, therefore, identifies five key elements: actors, scales, fluidity, PANTHER principles, and sustainability. Social innovation contributes to governance for the right to food by facilitating the active participation of communities in decision-making regarding their food systems, thereby promoting the empowerment of rights holders. By applying this framework to the case study of the El Salvador School Feeding and Health Program, it is concluded that this public procurement program significantly contributes to guaranteeing the right to food through solid governance and effective social innovation. This program facilitates access to healthy and sustainable food for children, promoting equity and justice among producers and stakeholders. This case demonstrates that food governance, supported by social innovation, is key to effectively and sustainably ensuring the right to food.
[ES] El objetivo de esta investigación es contribuir al desarrollo de la gobernanza para el derecho a la alimentación, desde una perspectiva de innovación social, a través del análisis de la política de compra pública para la alimentación escolar en El Salvador. A pesar de los esfuerzos académicos por avanzar en esta materia todavía sigue siendo necesario aportar investigaciones empíricas en este campo, ya que se teoriza sobre cómo debería ser la gobernanza alimentaria, en lugar de cómo se implementa en la práctica, especialmente en la escala local y su relación con otras escalas. Se aborda la evolución de los paradigmas de la alimentación: seguridad, soberanía y derecho. Se justifica el derecho a la alimentación como marco de análisis ya que pone en el centro a los titulares de derechos y a los titulares de obligaciones, teniendo en cuenta los principios PANTHER: participación, rendición de cuentas, no discriminación, transparencia, dignidad humana, empoderamiento y estado de derecho. De esta manera, el cumplimiento del derecho a la alimentación de forma plena debe ser saludable, sostenible, equitativo, justo y compartido, que tenga en cuenta el territorio y la interconexión entre territorios, poniendo en el centro del proceso a las personas que experimentan inseguridad alimentaria, a las personas que producen los alimentos, y a las entidades públicas, privadas y sociales que faciliten el entorno para el cumplimiento del derecho. El marco desarrollado en esta tesis sobre la gobernanza para el derecho a la alimentación, por tanto, identifica cinco elementos clave: los actores, las escalas, la fluidez, los principios PANTHER y la sostenibilidad. La innovación social contribuye a la gobernanza para el derecho a la alimentación al facilitar la participación activa de las comunidades en la toma de decisiones sobre sus sistemas alimentarios, promoviendo así el empoderamiento de los titulares de derechos. Se concluye que la compra pública de alimentos a la agricultura familiar de El Salvador para el Programa de Alimentación y Salud Escolar contribuye de manera significativa a garantizar el derecho a la alimentación a través de una gobernanza sólida y una innovación social efectiva. Este programa facilita el acceso a una alimentación saludable y sostenible para niñas y niños, promoviendo la equidad y la justicia entre las personas productoras y las diversas partes interesadas. Este caso muestra que la gobernanza alimentaria, apoyada por la innovación social, es clave para asegurar el derecho a la alimentación de manera efectiva y sostenible.
[CA] L'objectiu d'esta investigació és contribuir al desenvolupament de la governança per al dret a l'alimentació, des d'una perspectiva d'innovació social, a través de l'anàlisi de la política de compra pública per a l'alimentació escolar a El Salvador. Malgrat els esforços acadèmics per avançar en esta matèria encara continua sent necessari aportar investigacions empíriques en aquest camp, ja que es teoritza sobre com hauria de ser la governança alimentària, en lloc de com s'implementa a la pràctica, especialment en l'escala local i la seua relació amb altres escales. S'aborda l'evolució dels paradigmes de l'alimentació: seguretat, sobirania i dret. Es justifica el dret a l'alimentació com a marc d'anàlisi perquè posa en el centre als titulars de drets i als titulars d'obligacions, tenint en compte els principis PANTHER: participació, rendició de comptes, no discriminació, transparència, dignitat humana, apoderament i estat de dret. D'aquesta manera, el compliment del dret a l'alimentació de manera plena ha de ser saludable, sostenible, equitatiu, just i compartit, que tinga en compte el territori i la interconnexió entre territoris, posant en el centre del procés a les persones que experimenten inseguretat alimentària, a les persones que produïxen els aliments, i a les entitats públiques, privades i socials que faciliten l'entorn per al compliment del dret. El marc desenvolupat en esta tesi sobre la governança per al dret a l'alimentació, per tant, identifica cinc elements clau: els actors, les escales, la fluïdesa, els principis PANTHER i la sostenibilitat. La innovació social contribuïx a la governança per al dret a l'alimentació en facilitar la participació activa de les comunitats en la presa de decisions sobre els seus sistemes alimentaris, promovent així l'apoderament dels titulars de drets. Es conclou que la compra pública d'aliments a l'agricultura familiar d'El Salvador per al Programa d'Alimentació i Salut Escolar contribuïx de manera significativa a garantir el dret a l'alimentació a través d'una governança sòlida i una innovació social efectiva. Este programa facilita l'accés a una alimentació saludable i sostenible per a xiquetes i xiquets, promovent l'equitat i la justícia entre les persones productores i les diverses parts interessades. Este cas mostra que la governança alimentària, secundada per la innovació social, és clau per a assegurar el dret a l'alimentació de manera efectiva i sostenible.
[EN] The objective of this research is to contribute to the understanding and development of governance for the right to food from a social innovation perspective through the analysis of the public procurement policy for school feeding in El Salvador. Despite academic efforts to advance this field, there remains a need for empirical research since much of the current literature theorizes about how food governance should be, rather than focusing on how it is implemented in practice, particularly at the local level and in its interaction with other scales The study first examines the evolution of key food paradigms: security, sovereignty, and rights. The right to food is justified as the selected analytical framework due to its identification of actors, mainly classified as rights holders and duty bearers and the delineation of governance-related aspects through the adoption of the PANTHER principles: participation, accountability, non-discrimination, transparency, human dignity, empowerment, and the rule of law. In this way, the full realization of the right to food must include healthy, sustainable, equitable, just, and shared food, as well as consider the territory and the interconnection between territories, placing at the center of the process the people experiencing food insecurity, the people who produce the food, and the public, private, academic and social entities that facilitate the environment for the fulfillment of this right. The framework developed in this thesis on the governance of the right to food, therefore, identifies five key elements: actors, scales, fluidity, PANTHER principles, and sustainability. Social innovation contributes to governance for the right to food by facilitating the active participation of communities in decision-making regarding their food systems, thereby promoting the empowerment of rights holders. By applying this framework to the case study of the El Salvador School Feeding and Health Program, it is concluded that this public procurement program significantly contributes to guaranteeing the right to food through solid governance and effective social innovation. This program facilitates access to healthy and sustainable food for children, promoting equity and justice among producers and stakeholders. This case demonstrates that food governance, supported by social innovation, is key to effectively and sustainably ensuring the right to food.
URI: http://hdl.handle.net/10251/214021
Fecha: 2025-01-13
Relacionado
Ítems en Google Scholar
Ficheros en el ítem
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
-
Tesis doctorales [5452]