Estudio constrastivo español-mandarín de las estrategias de codificación del acto de habla del rechazo
Mostrar el registro completo del ítem
Título: Estudio constrastivo español-mandarín de las estrategias de codificación del acto de habla del rechazo
Autor: Zhao, Jingyue
Resumen:
[ES] China y España, dos países con una gran influencia a nivel mundial, han estrechado sus lazos en diversos ámbitos en los últimos años. Esta creciente interconexión ha planteado nuevas exigencias a la enseñanza del chino mandarín y del español como lenguas extranjeras. En este contexto, el desarrollo de la pragmática ha abierto nuevas posibilidades para la enseñanza de lenguas. El presente estudio, desde una perspectiva pragmática, se centra en el análisis del uso de las estrategias de rechazo en el chino mandarín y el español peninsular. El rechazo, un acto de habla inherentemente amenazante, puede expresarse mediante diversas estrategias para minimizar sus efectos negativos. Dado que China y España poseen contextos culturales distintos, estas diferencias influyen en la elección de las estrategias de rechazo. Reconocer estas diferencias puede ayudar a los aprendices de lenguas extranjeras a comunicarse de manera más efectiva en entornos laborales y sociales en el extranjero. Este estudio analiza las similitudes y diferencias en el uso de las estrategias de rechazo en el discurso oral de ambas lenguas. Asimismo, se examina el impacto de variables en la elección de estas estrategias en diferentes contextos, como la distancia social, el poder relativo, el grado de imposición, el afecto, los actos iniciativos (la acción que provoca el rechazo) y el género del interlocutor. Además, se analizan las posibles diferencias culturales en ciertas expresiones de rechazo. Para llevar a cabo este estudio, se recopilaron expresiones de rechazo a través del análisis de diálogos de series de televisión y encuestas DTC. Estas expresiones se clasificaron utilizando la taxonomía de rechazo propuesta por Beebe et al. (1990). Posteriormente, se realizaron análisis cuantitativos y cualitativos de los datos, empleando técnicas estadísticas como la prueba de chi-cuadrado. Los resultados obtenidos muestran que, en términos de cantidad de estrategias utilizadas, no existen diferencias significativas entre las series de televisión en chino y español. Sin embargo, las encuestas revelaron un mayor uso de estrategias en el chino. Tanto en las series como en las encuestas, las categorías de estrategias más frecuentes son similares en ambas lenguas, aunque con diferentes frecuencias. En general, el español tiende a utilizar estrategias de rechazo más directas en comparación con el chino. En cuanto a los factores que influyen en la elección de las estrategias de rechazo, la presencia o ausencia de la variable afecto tiene un mayor impacto en el chino que en el español. Por otro lado, en el caso de rechazos a "ofrecimientos", las series de televisión en chino muestran una proporción significativamente menor de rechazos directos en comparación con las series españolas. Además, el estudio ha revelado casos en los que las expresiones de rechazo no generan efectos negativos, sino que, por el contrario, contribuyen a preservar la imagen de los interlocutores.
[CA] La Xina i Espanya, dos països amb una gran influència a nivell mundial, han estret els seus llaços en diversos àmbits en els últims anys. Esta creixent interconnexió ha plantejat noves exigències a l'ensenyament del xinés mandarí i de l'espanyol com a llengües estrangeres. En este context, el desenrotllament de la pragmàtica ha obert noves possibilitats per a l'ensenyament de llengües. El present estudi, des d'una perspectiva pragmàtica, se centra en l'anàlisi de l'ús de les estratègies de rebuig en el xinés mandarí i l'espanyol peninsular. El rebuig, un acte de parla inherentment amenaçadora, pot expressar-se mitjançant diverses estratègies per a minimitzar els seus efectes negatius. Atés que la Xina i Espanya posseïxen contextos culturals distints, estes diferències influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig. Reconéixer estes diferències pot ajudar els aprenents de llengües estrangeres a comunicar-se de manera més efectiva en entorns laborals i socials a l'estranger. Este estudi analitza les similituds i diferències en l'ús de les estratègies de rebuig en el discurs oral de totes dues llengües. Així mateix, s'examina l'impacte de variables en l'elecció d'estes estratègies en diferents contextos, com la distància social, el poder relatiu, el grau d'imposició, l'afecte, els actes iniciatius (l'acció que provoca el rebuig) i el gènere de l'interlocutor. A més, s'analitzen les possibles diferències culturals en unes certes expressions de rebuig. Per a dur a terme este estudi, es van recopilar expressions de rebuig a través de l'anàlisi de diàlegs de sèries de televisió i enquestes DTC. Estes expressions es van classificar utilitzant la taxonomia de rebuig proposada per Beebe et al. (1990). Posteriorment, es van realitzar anàlisis quantitatives i qualitatives de les dades, emprant tècniques estadístiques com la prova de chi-quadrat. Els resultats obtinguts mostren que, en termes de quantitat d'estratègies utilitzades, no existixen diferències significatives entre les sèries de televisió en xinés i espanyol. No obstant això, les enquestes van revelar un major ús d'estratègies en el xinés. Tant en les sèries com en les enquestes, les categories d'estratègies més freqüents són similars en totes dues llengües, encara que amb diferents freqüències. En general, l'espanyol tendix a utilitzar estratègies de rebuig més directes en comparació amb el xinés. Quant als factors que influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig, la presència o absència de la variable afecte té un major impacte en el xinés que en l'espanyol. D'altra banda, en el cas de rebutjos a "oferiments", les sèries de televisió en xinés mostren una proporció significativament menor de rebutjos directes en comparació amb les sèries espanyoles. A més, l'estudi ha revelat casos en els quals les expressions de rebuig no generen efectes negatius, sinó que, per contra, contribuïxen a preservar la imatge dels interlocutors.
[EN] As two globally influential countries, China and Spain have seen their ties strengthen across various domains in recent years. This increased interconnectedness has placed new demands on the teaching of Mandarin Chinese and Spanish as foreign languages. Within this context, the field of pragmatics has offered fresh perspectives for language pedagogy. This study, rooted in pragmatics, delves into the usage of refusal strategies in Mandarin Chinese and Peninsular Spanish. Refusal, as an inherently face-threatening speech act, can be expressed through various strategies to mitigate its negative consequences. Given the distinct cultural contexts of China and Spain, these differences inevitably influence the choice of refusal strategies. Recognizing these disparities can aid language learners in communicating more effectively in foreign work and social environments. This study primarily examines the similarities and differences in the use of refusal strategies in the spoken discourse of both languages. Additionally, it explores the impact of variables such as social distance, power relations, degree of imposition, affect, initiating acts, and interlocutor gender on the choice of these refusal strategies in different contexts. Furthermore, the study investigates potential cultural differences in specific refusal expressions. To conduct this study, data was collected from television series dialogues and discourse completion tasks. The collected expressions were categorized using the refusal taxonomy proposed by Beebe et al. (1990). Subsequently, both quantitative and qualitative analyses were performed on the data, employing statistical techniques such as the chi-square test. The findings indicate that, in terms of the quantity of strategies employed, there are no significant differences between Chinese and Spanish television series. However, surveys revealed a higher frequency of strategy use in Chinese. While both series and surveys show similar prevalent strategy categories in both languages, there are variations in their specific frequencies. Overall, Spanish tends to employ more direct refusal strategies compared to Chinese. Regarding the factors influencing the choice of refusal strategies, the presence or absence of affect has a greater impact in Chinese than in Spanish. Moreover, when refusing offers, Chinese television series exhibit a significantly lower proportion of direct refusals compared to Spanish series. Additionally, the study identified instances where expressions of refusal did not produce negative consequences but rather preserved the interlocutors' face.
[ES] China y España, dos países con una gran influencia a nivel mundial, han estrechado sus lazos en diversos ámbitos en los últimos años. Esta creciente interconexión ha planteado nuevas exigencias a la enseñanza del chino mandarín y del español como lenguas extranjeras. En este contexto, el desarrollo de la pragmática ha abierto nuevas posibilidades para la enseñanza de lenguas. El presente estudio, desde una perspectiva pragmática, se centra en el análisis del uso de las estrategias de rechazo en el chino mandarín y el español peninsular. El rechazo, un acto de habla inherentemente amenazante, puede expresarse mediante diversas estrategias para minimizar sus efectos negativos. Dado que China y España poseen contextos culturales distintos, estas diferencias influyen en la elección de las estrategias de rechazo. Reconocer estas diferencias puede ayudar a los aprendices de lenguas extranjeras a comunicarse de manera más efectiva en entornos laborales y sociales en el extranjero. Este estudio analiza las similitudes y diferencias en el uso de las estrategias de rechazo en el discurso oral de ambas lenguas. Asimismo, se examina el impacto de variables en la elección de estas estrategias en diferentes contextos, como la distancia social, el poder relativo, el grado de imposición, el afecto, los actos iniciativos (la acción que provoca el rechazo) y el género del interlocutor. Además, se analizan las posibles diferencias culturales en ciertas expresiones de rechazo. Para llevar a cabo este estudio, se recopilaron expresiones de rechazo a través del análisis de diálogos de series de televisión y encuestas DTC. Estas expresiones se clasificaron utilizando la taxonomía de rechazo propuesta por Beebe et al. (1990). Posteriormente, se realizaron análisis cuantitativos y cualitativos de los datos, empleando técnicas estadísticas como la prueba de chi-cuadrado. Los resultados obtenidos muestran que, en términos de cantidad de estrategias utilizadas, no existen diferencias significativas entre las series de televisión en chino y español. Sin embargo, las encuestas revelaron un mayor uso de estrategias en el chino. Tanto en las series como en las encuestas, las categorías de estrategias más frecuentes son similares en ambas lenguas, aunque con diferentes frecuencias. En general, el español tiende a utilizar estrategias de rechazo más directas en comparación con el chino. En cuanto a los factores que influyen en la elección de las estrategias de rechazo, la presencia o ausencia de la variable afecto tiene un mayor impacto en el chino que en el español. Por otro lado, en el caso de rechazos a "ofrecimientos", las series de televisión en chino muestran una proporción significativamente menor de rechazos directos en comparación con las series españolas. Además, el estudio ha revelado casos en los que las expresiones de rechazo no generan efectos negativos, sino que, por el contrario, contribuyen a preservar la imagen de los interlocutores.
[CA] La Xina i Espanya, dos països amb una gran influència a nivell mundial, han estret els seus llaços en diversos àmbits en els últims anys. Esta creixent interconnexió ha plantejat noves exigències a l'ensenyament del xinés mandarí i de l'espanyol com a llengües estrangeres. En este context, el desenrotllament de la pragmàtica ha obert noves possibilitats per a l'ensenyament de llengües. El present estudi, des d'una perspectiva pragmàtica, se centra en l'anàlisi de l'ús de les estratègies de rebuig en el xinés mandarí i l'espanyol peninsular. El rebuig, un acte de parla inherentment amenaçadora, pot expressar-se mitjançant diverses estratègies per a minimitzar els seus efectes negatius. Atés que la Xina i Espanya posseïxen contextos culturals distints, estes diferències influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig. Reconéixer estes diferències pot ajudar els aprenents de llengües estrangeres a comunicar-se de manera més efectiva en entorns laborals i socials a l'estranger. Este estudi analitza les similituds i diferències en l'ús de les estratègies de rebuig en el discurs oral de totes dues llengües. Així mateix, s'examina l'impacte de variables en l'elecció d'estes estratègies en diferents contextos, com la distància social, el poder relatiu, el grau d'imposició, l'afecte, els actes iniciatius (l'acció que provoca el rebuig) i el gènere de l'interlocutor. A més, s'analitzen les possibles diferències culturals en unes certes expressions de rebuig. Per a dur a terme este estudi, es van recopilar expressions de rebuig a través de l'anàlisi de diàlegs de sèries de televisió i enquestes DTC. Estes expressions es van classificar utilitzant la taxonomia de rebuig proposada per Beebe et al. (1990). Posteriorment, es van realitzar anàlisis quantitatives i qualitatives de les dades, emprant tècniques estadístiques com la prova de chi-quadrat. Els resultats obtinguts mostren que, en termes de quantitat d'estratègies utilitzades, no existixen diferències significatives entre les sèries de televisió en xinés i espanyol. No obstant això, les enquestes van revelar un major ús d'estratègies en el xinés. Tant en les sèries com en les enquestes, les categories d'estratègies més freqüents són similars en totes dues llengües, encara que amb diferents freqüències. En general, l'espanyol tendix a utilitzar estratègies de rebuig més directes en comparació amb el xinés. Quant als factors que influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig, la presència o absència de la variable afecte té un major impacte en el xinés que en l'espanyol. D'altra banda, en el cas de rebutjos a "oferiments", les sèries de televisió en xinés mostren una proporció significativament menor de rebutjos directes en comparació amb les sèries espanyoles. A més, l'estudi ha revelat casos en els quals les expressions de rebuig no generen efectes negatius, sinó que, per contra, contribuïxen a preservar la imatge dels interlocutors.
[EN] As two globally influential countries, China and Spain have seen their ties strengthen across various domains in recent years. This increased interconnectedness has placed new demands on the teaching of Mandarin Chinese and Spanish as foreign languages. Within this context, the field of pragmatics has offered fresh perspectives for language pedagogy. This study, rooted in pragmatics, delves into the usage of refusal strategies in Mandarin Chinese and Peninsular Spanish. Refusal, as an inherently face-threatening speech act, can be expressed through various strategies to mitigate its negative consequences. Given the distinct cultural contexts of China and Spain, these differences inevitably influence the choice of refusal strategies. Recognizing these disparities can aid language learners in communicating more effectively in foreign work and social environments. This study primarily examines the similarities and differences in the use of refusal strategies in the spoken discourse of both languages. Additionally, it explores the impact of variables such as social distance, power relations, degree of imposition, affect, initiating acts, and interlocutor gender on the choice of these refusal strategies in different contexts. Furthermore, the study investigates potential cultural differences in specific refusal expressions. To conduct this study, data was collected from television series dialogues and discourse completion tasks. The collected expressions were categorized using the refusal taxonomy proposed by Beebe et al. (1990). Subsequently, both quantitative and qualitative analyses were performed on the data, employing statistical techniques such as the chi-square test. The findings indicate that, in terms of the quantity of strategies employed, there are no significant differences between Chinese and Spanish television series. However, surveys revealed a higher frequency of strategy use in Chinese. While both series and surveys show similar prevalent strategy categories in both languages, there are variations in their specific frequencies. Overall, Spanish tends to employ more direct refusal strategies compared to Chinese. Regarding the factors influencing the choice of refusal strategies, the presence or absence of affect has a greater impact in Chinese than in Spanish. Moreover, when refusing offers, Chinese television series exhibit a significantly lower proportion of direct refusals compared to Spanish series. Additionally, the study identified instances where expressions of refusal did not produce negative consequences but rather preserved the interlocutors' face.
URI: http://hdl.handle.net/10251/214022
Fecha: 2025-12-13
Relacionado
Ítems en Google Scholar
Ficheros en el ítem
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
-
Tesis doctorales [5452]