Reactividad fotoquímica de capmatinib en disolución y en proteínas transportadoras
Mostrar el registro completo del ítem
Título: Reactividad fotoquímica de capmatinib en disolución y en proteínas transportadoras
Autor: Tarín Moratalla, Christian
Resumen:
[ES] En este Trabajo de Fin de Grado se ha estudiado la fotorreactividad del fármaco capmatinib (CAP), un inhibidor de la tirosina quinasa (TKIs) utilizado para tratar el cáncer de pulmón, en distintos medios. La motivación principal se debe a que las propiedades fotofísicas de los TKIs está relacionada con el daño fotobiológico que pueden generar tras absorber luz, por lo que conocer su reactividad fotoquímica y los procesos fotoinducidos que puedan ocurrir por la interacción con luz es importante desde un punto de vista médico, ya que pueden ayudar a minimizar los daños que estos puedan provocar a pacientes oncológicos tratados con TKIs. Se han caracterizado las especies transitorias generadas tras irradiar CAP con luz ultravioleta mediante el uso de técnicas espectroscópicas tales como absorción transitoria y fluorescencia, tanto en estado estacionario como en resolución temporal. La fotorreactividad de este fármaco se ha estudiado en medio orgánico y biológico, principalmente en presencia de proteínas transportadoras (albúminas séricas y -glicoproteínas). Se ha observado que CAP es fotoquímicamente estable cuando es irradiado a 350 nm tanto en medio orgánico con en presencia de proteínas. Además, se ha caracterizado el estado excitado singlete de CAP (1CAP*), y se ha detectado que sus propiedades fotofísicas varían en función del microambiente en el que se encuentra. En este sentido, se han observado diferencias significativas en la desactivación de 1CAP* en función de la proteína estudiada, siendo en HAG donde se ha detectado menor emisión, lo cual podría tener implicaciones a nivel biológico. No se ha detectado la formación del estado excitado triplete (3CAP*), por lo que las posibles consecuencias fotobiológicas que dicho fármaco pudiera generar derivarían de 1CAP*. Finalmente, se ha estudiado la fuerza de unión con proteínas, siendo mayor en HSA.
[EN] In this Final Degree Project the photoreactivity of the drug capmatinib (CAP), a tyrosine kinase inhibitor (TKIs) used to treat lung cancer, has been studied in different media. The main motivation is due to the fact that the photophysical properties of TKIs are related to the photobiological damage they can generate after absorbing light, so knowing their photochemical reactivity and the photoinduced processes that may arise due to interaction with light is important from a medical point of view, since they can help to minimize the damage they can generate to oncological patients treated with TKIs. The transient species generated after irradiation of CAP with UV light have been characterized by means of spectroscopic techniques such as transient absorption and fluorescence, both in the steady-state and time-resolved modes. The photoreactivity of this drug has been studied in organic and biological media, mainly in the presence of transport proteins (serum albumins and -glycoproteins). It has been observed that CAP is photochemically stable when it is irradiated at 350 nm both in organic medium and in the presence of proteins. In addition, the singlet excited state of CAP (1CAP*) has been characterized, and its photophysical properties have been found to vary as a function of the microenvironment. In this context, significant differences have been observed in the deactivation of 1CAP* depending on the investigated protein, the lower emission detected in HAG, which could have implications at the biological level. The formation of the triplet excited state (3CAP*) has not been detected, so the possible photobiological consequences that this drug could generate would arise from 1CAP*. Finally, the strength of binding with proteins has been studied, being the highest in HSA
[CA] En este Treball de Fi de Grau s'ha estudiat la fotorreactividad del fàrmac capmatinib (CAP), un inhibidor de la tirosina cinasa (TKIs) utilitzat per a tractar el càncer de pulmó, en diferents mitjans. La motivació principal es deu al fet que les propietats fotofísiques dels TKIs està relacionada amb el mal fotobiològic que poden generar després d'absorbir llum, per el que conéixer la seua reactivitat fotoquímica i els processos fotoinduits que puguen ocórrer per la interacció amb llum és important des d'un punt de vista mèdic, ja poden ajudar a minimitzar els danys que estos puguen provocar a pacients oncològics tractats amb TKIs. S'han caracteritzat les espècies transitòries generades després d'irradiar CAP amb llum ultraviolada mitjançant l'ús de tècniques espectroscòpiques com ara absorció transitòria i fluorescència, tant en estat estacionari com en resolució temporal. La fotorreactividad d'este fàrmac s'ha estudiat al mig orgànic i biològic, principalment en presència de proteïnes transportadores (albúmines sèriques i -glicoproteïnes). S'ha observat que CAP és fotoquímicament estable quan és irradiat a 350 nm tant al mig orgànic com en presència de proteïnes. A més, s'ha caracteritzat l'estat excitat singulet de CAP (1CAP*), i s'ha detectat que les seues propietats fotofísiques varien en funció del microambient en el qual es troba. En este sentit, s'han observat diferències significatives en la desactivació de 1CAP* en funció de la proteïna estudiada, sent en HAG on s'ha detectat menor emissió, la qual cosa podria tindre implicacions a nivell biològic. No s'ha detectat la formació de l'estat excitat triplet (3CAP*), per la qual cosa les possibles conseqüències fotobiològiques que este fàrmac poguera generar derivarien de 1CAP*. Finalment, s'ha estudiat la força d'unió amb proteïnes, sent major en HSA.
[ES] En este Trabajo de Fin de Grado se ha estudiado la fotorreactividad del fármaco capmatinib (CAP), un inhibidor de la tirosina quinasa (TKIs) utilizado para tratar el cáncer de pulmón, en distintos medios. La motivación principal se debe a que las propiedades fotofísicas de los TKIs está relacionada con el daño fotobiológico que pueden generar tras absorber luz, por lo que conocer su reactividad fotoquímica y los procesos fotoinducidos que puedan ocurrir por la interacción con luz es importante desde un punto de vista médico, ya que pueden ayudar a minimizar los daños que estos puedan provocar a pacientes oncológicos tratados con TKIs. Se han caracterizado las especies transitorias generadas tras irradiar CAP con luz ultravioleta mediante el uso de técnicas espectroscópicas tales como absorción transitoria y fluorescencia, tanto en estado estacionario como en resolución temporal. La fotorreactividad de este fármaco se ha estudiado en medio orgánico y biológico, principalmente en presencia de proteínas transportadoras (albúminas séricas y -glicoproteínas). Se ha observado que CAP es fotoquímicamente estable cuando es irradiado a 350 nm tanto en medio orgánico con en presencia de proteínas. Además, se ha caracterizado el estado excitado singlete de CAP (1CAP*), y se ha detectado que sus propiedades fotofísicas varían en función del microambiente en el que se encuentra. En este sentido, se han observado diferencias significativas en la desactivación de 1CAP* en función de la proteína estudiada, siendo en HAG donde se ha detectado menor emisión, lo cual podría tener implicaciones a nivel biológico. No se ha detectado la formación del estado excitado triplete (3CAP*), por lo que las posibles consecuencias fotobiológicas que dicho fármaco pudiera generar derivarían de 1CAP*. Finalmente, se ha estudiado la fuerza de unión con proteínas, siendo mayor en HSA.
[EN] In this Final Degree Project the photoreactivity of the drug capmatinib (CAP), a tyrosine kinase inhibitor (TKIs) used to treat lung cancer, has been studied in different media. The main motivation is due to the fact that the photophysical properties of TKIs are related to the photobiological damage they can generate after absorbing light, so knowing their photochemical reactivity and the photoinduced processes that may arise due to interaction with light is important from a medical point of view, since they can help to minimize the damage they can generate to oncological patients treated with TKIs. The transient species generated after irradiation of CAP with UV light have been characterized by means of spectroscopic techniques such as transient absorption and fluorescence, both in the steady-state and time-resolved modes. The photoreactivity of this drug has been studied in organic and biological media, mainly in the presence of transport proteins (serum albumins and -glycoproteins). It has been observed that CAP is photochemically stable when it is irradiated at 350 nm both in organic medium and in the presence of proteins. In addition, the singlet excited state of CAP (1CAP*) has been characterized, and its photophysical properties have been found to vary as a function of the microenvironment. In this context, significant differences have been observed in the deactivation of 1CAP* depending on the investigated protein, the lower emission detected in HAG, which could have implications at the biological level. The formation of the triplet excited state (3CAP*) has not been detected, so the possible photobiological consequences that this drug could generate would arise from 1CAP*. Finally, the strength of binding with proteins has been studied, being the highest in HSA
[CA] En este Treball de Fi de Grau s'ha estudiat la fotorreactividad del fàrmac capmatinib (CAP), un inhibidor de la tirosina cinasa (TKIs) utilitzat per a tractar el càncer de pulmó, en diferents mitjans. La motivació principal es deu al fet que les propietats fotofísiques dels TKIs està relacionada amb el mal fotobiològic que poden generar després d'absorbir llum, per el que conéixer la seua reactivitat fotoquímica i els processos fotoinduits que puguen ocórrer per la interacció amb llum és important des d'un punt de vista mèdic, ja poden ajudar a minimitzar els danys que estos puguen provocar a pacients oncològics tractats amb TKIs. S'han caracteritzat les espècies transitòries generades després d'irradiar CAP amb llum ultraviolada mitjançant l'ús de tècniques espectroscòpiques com ara absorció transitòria i fluorescència, tant en estat estacionari com en resolució temporal. La fotorreactividad d'este fàrmac s'ha estudiat al mig orgànic i biològic, principalment en presència de proteïnes transportadores (albúmines sèriques i -glicoproteïnes). S'ha observat que CAP és fotoquímicament estable quan és irradiat a 350 nm tant al mig orgànic com en presència de proteïnes. A més, s'ha caracteritzat l'estat excitat singulet de CAP (1CAP*), i s'ha detectat que les seues propietats fotofísiques varien en funció del microambient en el qual es troba. En este sentit, s'han observat diferències significatives en la desactivació de 1CAP* en funció de la proteïna estudiada, sent en HAG on s'ha detectat menor emissió, la qual cosa podria tindre implicacions a nivell biològic. No s'ha detectat la formació de l'estat excitat triplet (3CAP*), per la qual cosa les possibles conseqüències fotobiològiques que este fàrmac poguera generar derivarien de 1CAP*. Finalment, s'ha estudiat la força d'unió amb proteïnes, sent major en HSA.
URI: http://hdl.handle.net/10251/214047
Fecha: 2025-01-27
Relacionado
Ítems en Google Scholar
Ficheros en el ítem
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
-
ETSII - Trabajos académicos [10528]
Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales